Lluis Puig

Lluis Puig

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

ABSENTISME ESCOLAR

L’absentisme escolar és la manca d’assistència, total o sovintejada, d’alumnat en edat d’escolarització obligatòria matriculat en un centre educatiu. Un alumne/a és absentista quan falta a l’escola sense causa justificada. Entenem per causa justificada la provocada per raons de salut, de l’infant o d’un familiar directe, o per altres motius greus que l’impedeixen assistir a l’escola.

L’absentisme acostuma a ser un símptoma de disfuncions de caràcter familiar, social, econòmic i cultural i de conflictes no sempre manifestos, que poden comportar uns efectes negatius per a un correcte procés de socialització dels infants i joves.

Proposta d’indicadors de Risc [i]:

Conductes observables:

  1. L’alumne sembla dispers i absent a l’aula (falta d’atenció) Retraïment
  2. Aïllament i poc comunicatiu (baixa sociabilitat)
  3. Manca d’interès per realitzar els treballs a l’aula, en més d’una matèria
  4. Actitud passiva, inhibició,
  5. Manca de puntualitat
  6. No porta els materials ni fa les activitats pròpies de l’aprenentatge
  7. Baix nivell d’autoestima
  8. Baix rendiment escolar, dèficits evolutius i cognitius
  9. Mancances en la socialització en hàbits fonamentals (higiene/salut puntualitat, ordre, rebuig a les normes bàsiques de convivència, etc.)
  10. Grup d’iguals amb conductes absentistes
  11. Problemes de conducta (L’alumne distorsiona el grup classe)
  12. Absentisme de les famílies quan són requerides pel centre
  13. Acumulació d’expedients sancionadors

 

Conductes explicitades per l’alumne:

  1. Desinterès declarat pel que es fa a l’aula
  2. Manca de satisfacció pel treball que es fa a l’aula
  3. Interès declarat per abandonar els estudis
  4. Manca d’expectatives personals, acadèmiques o laborals

 

Altres informacions aportades pels professionals (interns o externs al centre)

Desestructuració familiar i altres situacions de risc social com:

  1. Situació econòmica molt precària
  2. Despreocupació global pels fills (afectivitat, alimentació, etc)
  3. Estats delictius de la pròpia família
  4. Drogodependències, alcoholisme o altres malalties greus
  5. Inestabilitat del nucli familiar f. Altres situacions conflictivesDesinterès familiar per l’escola

 

Sobreprotecció dels fills:

  1. Poca autoritat familiar
  2. Problemes de salut de l’alumne
  3. Incorporació avançada dels fills/es a la vida adulta

 

[i] Elaboració a partir de la proposta dels professors Josep Coromines (IEs Miquel Crussafont) i Àngels Gargallo (IES Joan Oliver) Sabadell, a (Rue, J (2005) El Absentismo escolar como reto para la calidad Educativa. CIDE. Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid (p. 91 i ss) i de diferents protocols d’absentisme ( Badalona, El Prat del Llobrega, Sabadell..)

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

ALCOHOL I CÀNCER

Les últimes evidències relacionen el consum d'alcohol amb diversos tipus de tumors.


L'alcohol està associat a més de 200 malalties, entre les quals s'inclouen diferents tipus de càncer, com ara els de tracte digestiu superior (cavitat bucal, faringe, laringe i esòfag) i els de còlon, fetge i pit (aquest últim, en dones). Fins i tot els consums considerats com a moderats poden comportar risc de desenvolupar aquestes malalties. En general, el millor que es pot fer per reduir el risc és beure menys i no prendre més d'una unitat de beguda estàndard d'alcohol (UBE)* al dia.

L'alcohol és una substància carcinògena, segons les evidències recollides per l'Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC). Hi ha una relació de causalitat entre el consum d'alcohol i els tumors de la cavitat oral, de faringe, de laringe, d'esòfag, de fetge, colorectal i de pit (aquest últim, en dones) [1]. A més, el risc de patir càncer creix a mesura que augmenta el consum d'alcohol (dosi–resposta), tant pel que fa a quantitat i freqüència com a durada en el temps.

La reducció del risc de càncer a Europa podria ser assolida mitjançant una reducció mitjana de la ingesta d'alcohol. Si es reduïssin els consums de 4 o més UBE a 1 UBE o menys al dia, es reduirien en un 21% els casos de càncer de fetge, un 31% els de càncer colorectal i un 30% els càncers de pit en les dones.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

REDUCCIÓ DE DANYS

A l’Associació Alba pensem que la reducció de danys, en relació al consum de drogues, és molt important; les polítiques de reducció de danys, com bé reflexa el seu nom, consten en disminuir al màxim els danys i riscs associats al consum de tòxics.

Hepatitis, VIH/sida, sobredosis, accidents, malestar físic, ruptura social, problemes amb la justícia, conductes sexuals de risc... són alguns dels mals que amenacen a les persones usuàries de drogues. Moltes vegades la falta d’informació, una mala higiene o tenir una situació difícil de vida poden ser-ne la causa. I és aquí on es dibuixen els objectius de la reducció de danys, que els descrivim com a un acompanyament als usuaris en la cura de la seva salut, afavorint l’accés als tractaments i donar el suport necessari a cada persona segons la seva situació.

Com a exemples de programes de reducció de danys que es realitzen a Catalunya hi ha:

  • Programa intercanvi de xeringues (PIX)
  • Projecte de prevenció de sobredosis
  • Espais de venopunció assistida
  • Tractament substitutiu amb opiacis
  • Dispensació de preservatius
  • Dispensació paper d’alumini lliure de plom. 

Les actuacions que es poden fer van des de l’intercanvi de material d’injecció, fins a tallers educatius sobre les pròpies substàncies i hàbits saludables. Oferint un espai on les persones usuàries de drogues puguin expressar-se.

Els programes de reducció de danys intervenen durant la fase de consum actiu, afavorint l’accés a les persones usuàries de drogues a la xarxa sociosanitaria, respectant el ritme de cada una d’elles i així poder usar els dispositius terapèutics de que es disposen.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

LA IMPORTÀNCIA DE L’EXERCICI FÍSIC EN EL TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES

La condició física d'una persona consumidora de drogues respecte d'una no consumidora, pot ser de menys qualitat. Ho podríem associar a causa de l'estil de vida que molts cops acompanya el fet de tenir una drogodependència; on el sedentarisme, mala alimentació, malalties infeccioses, ansietat, alteració del son/vigília, cardiopaties, quadres depressius... són molt presents, i influeixen directament en les capacitats físiques d'una persona.


A través de l'exercici es poden obtenir els següents beneficis:
• Millorar la forma i resistència física.
• Augmenta l'autoestima i millora l'auto imatge.
• Redueix l'aïllament social i el nivell de depressió.
• Rebaixa la tensió i l'estrès, ajuda a relaxar-se.
• Disminueix el grau d'agressivitat, ira i angoixa.
• Protegeix de problemes respiratoris i millora l'asma bronquial.
• Produeix hormones del benestar.
• Manté i millora la flexibilitat.
• Millora la calcificació dels ossos, prevenint de l'osteoporosi i osteopènia.
• Promou la immunitat.
• Disminueix la incidència de diabetis i accidents cardiovasculars.
• Redueix el sobrepès i millora la digestió.
• Redueix el risc cardiovascular, disminueix la pressió arterial i corregeix el colesterol en sang.

A l'Associació Alba creiem que un Programa d'Activitat Física regular, moderat i freqüent ajudarà a la persona a fer canvis tant en els problemes físics com psicològics que pateixen els drogoaddictes.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

ACTE RENOVACIÓ ACORD INCORPORA BARCELONA 2020

Dolors Puig, Presidenta de l'Associació ALBA signant la renovació del nou conveni 2020.

Continuem treballant per les persones més vulnerables!

Programa Incorpora: impulsamos la integración sociolaboral de personas en riesgo de exclusión gracias al compromiso de los técnicos Incorpora y de las empresas colaboradoras

ESCALETA

A CÀRREC DE

Benvinguda

Jaume Farré, Director del Programa Incorpora

Dades globals del programa

Jaume Farré

Ferran Jordà, tutor de Barcelona

Dades grup Barcelona 2019

Raquel Burgueño, coordinadora Incorpora Barcelona

Reptes 2020

Jaume Farré i Ferran Jordà

Precs i preguntes

Assistents

 

 

 





Atenció! Aquest lloc usa cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto