No tenir llar significa molt més que estar sense sostre

No tenir llar significa molt més que estar sense sostre

Des de l’Associació Alba, que ens dediquem a l’àmbit de les addiccions, treballem amb molts perfils diferents des de de diferents programes terapèutics. Un d’ells, són les persones sense llar, a qui habitualment acompanyem des de la reducció de danys.

A nivell de l'Estat espanyol,  l'Institut Nacional d'Estadística va publicar a finals de 2012 una enquesta sobre persones sense llar feta en centres d'allotjament i els motius que porten a les persones al carrer. Destacaven el 45% la pèrdua de la feina, el 26% no poder fer front al pagament de l'allotjament i el 21% la separació de la seva parella.

No tenir una llar significa:

  • Haver de dormir al carrer o en un alberg.
  • Viure en una barraca o en un pis massificat.
  • Viure en institucions temporals, com la presó i l'hospital.
  • Patir violència de gènere i haver de viure en un refugi per a dones.

L'habitatge és el primer pas per construir una llar, per teixir vincles i xarxes, per caminar en la recuperació de la identitat. La llar és on tinc el meu espai, la meva intimitat, on ningú pot entrar arbitràriament, un lloc conformat pels meus béns (siguin molts o pocs), pels meus somnis, els meus projectes. Tenir una llar suposa parlar de "meu barri, dels meus veïns, dels amics", d'un lloc on compartir, on donar i rebre. Un entorn d'humanització i desenvolupament personal que es nega als sense sostre.

A la Unió Europea hi ha 30 milions de ciutadans que no disposen d'un allotjament digne, dels quals 410.000 no tenen llar. A Espanya, per cada 100.000 habitants hi ha, com a mínim, 71 persones sense llar

El perfil de les persones sense llar és:

  • 90% homes, 10% dones i el 54% són espanyols
  • 58 anys d'esperança de vida i  42,7 anys de mitjana d'edat
  • El 50% tenen fills
  • El 44,5% porta més de tres anys sense allotjament propi
  • El 50% de les persones busca feina
  • El 60% té estudi d'educació secundària, el 12% estudis superiors
  • A Barcelona, el 79,2% pateix trastorns físics o mentals i el 50% ha estat víctima d'algun delicte o agressió.

El consum de drogues de les persones sense llar moltes vegades és secundari o derivat de la difícil situació personal i social que suposa no tenir llar. El treball cap l’abstinència o inclús cap a la cura de la salut i els hàbits higiènics i alimentaris bàsics resulta complicat quan la persona viu al carrer o en situació de precarietat. Cal comptar amb una xarxa de recursos socials bàsics en la lluita contra l'exclusió i oferir a aquestes persones relació, diàleg i companyia en els seus processos de canvi, per a facilitar el seu retrobament amb si mateixos i amb el seu entorn social.

Inicieu sessió per enviar comentaris




Atenció! Aquest lloc usa cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto