Lluis Puig

Lluis Puig

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

CÀNNABIS

El THC (tetrahidrocannabinol), és la principal substància continguda en el cànnabis. Aquesta a dosis baixes, és primerament estimulant del sistema nerviós central, en canvi a dosis altes sempre n’és depressor. Com que també té certa activitat específica sobre la percepció, de vegades es classifica entre els al·lucinògens menors.

Les persones quan consumeixen aquesta substància busquen divertir-se, riure, desinhibir-se, relaxar-se. Aquests efectes seran de més o menys intensitat depenent de la via d’administració (oral o inhalada) i la quantitat ingerida. Podent arribar a vegades a tenir un “mal viatge”.

El THC produeix alteracions cognitives i conductuals, quan aquesta substància arriba al cervell disminueix el flux sanguini d’aquest i té com a resposta un retard en la resposta neuronal i un alentiment psicomotor persistent; això afecta al pensament i a la capacitat per resoldre problemes. La coordinació motora també es veu afectada, així com també pot produir una percepció sensorial distorsionada en el camp visual, auditiu, tàctil i del pas del temps. Per tant les habilitats que en depenguin també es veuran afectades, com per exemple la conducció de vehicles, el maneig de maquinaria pesant, els treballs que dediquin atenció i precisió...

És molt important planificar el consum de cànnabis i si veiem que després hem de realitzar un desplaçament o anar a treballar o a estudiar, millor aplaçar-ho per evitar riscos.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

LES PRIMERES VEGADES

Tots tenim desig d'estimar i de ser estimats. Però a l'adolescència apareix la necessitat de compartir, de provar, de canviar el tarannà de les nostres relacions. L'impuls sexual es manifesta amb força, ens sentim atrets sexualment per altres persones i nosaltres també ens convertim en objecte de desig d'algú.

La veritat és que tots tenim ganes, un dia o altre, de compartir la nostra sexualitat i de gaudir-ne. Els missatges que hem rebut al llarg del nostre creixement (família, escola, amics, pel·lícules, televisió, revistes, etc.) i les experiències viscudes incidiran força en la manera d'entendre i viure les relacions sexuals.

Però, quan és el moment? Això caldrà descobrir-ho un mateix, valorant si ho desitges realment, si et sents preparat i de si has trobat la persona amb la que vols compartir aquestes relacions. No hi ha normes sobre l'edat per començar o la manera de compartir la nostra sexualitat, sempre que les dues persones ho decideixin lliurement. És important fer el pas de les relacions sexuals compartides perquè tu ho vols, i no perquè t'ho demani un altre, o perquè els teus amics ja tinguin relacions.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

POSIBLES SEÑALES DE CONSUMO EN LOS HIJOS (PARTE 2)

  • Estar bajo efectos de alguna sustancia. Presencia de olor a alcohol o tabaco, las pupilas excesivamente dilatadas o contraídas, enrojecimiento o hinchazón de ojos, así como una evidente rigidez muscular, son señales fisiológicas que pueden anunciar el consumo de alguna sustancia psicoactiva.
  • Disponer de drogas o útiles de consumo. Encontrar sustancias en casa. Lo más probable es que nieguen que son suyas y traten de responsabilizar a un amigo. En todo caso, disponer de drogas, ya sean suyas o de otro, sitúa a la persona cerca del consumo, por lo que merece la pena tratar esta cuestión con ellos. Los padres no deben actuar como detectives, sino como educadores por lo que se recomienda evitar los registros en las pertenencias de nuestros hijos ya que deteriora notablemente la relación. La observación y la comunicación serán las mejores estrategias de los padres. 
  • Relación con amigos o conocidos consumidores. Cambio en las amistades, frecuentes salidas con personas diferentes etc. Esto debe considerarse, como el resto variables, de forma relativa para evitar alarmas excesivas.
  • Desmotivación. La desmotivación se da con frecuencia en los adolescentes, aunque puede llegar a convertirse en un signo de alarma, cuando se presenta unida a otro tipo de desórdenes en el estilo de vida y permanece de forma continuada.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

POSIBLES SEÑALES DE CONSUMO EN LOS HIJOS (PARTE1)

Es preciso que los padres conozcan la importancia de su tarea educativa Factores como el ocio en familia, la formación de una adecuada autoestima , el desarrollo del autocontrol y de la autonomía personal, y una buena comunicación entre padres e hijos, ayuda a fomentar el desarrollo personal y equilibrado de nuestros hijos.

Es una preocupación de las familias conocer cuales son los signos que anuncian la presencia de drogas en la vida de los hijos. Estos signos sólo se van a tener en cuenta cuando aparecen varios juntos y cuando su presencia contribuye a cambiar su estilo de vida. En ocasiones estas señales son sólo fases de la propia edad. No se trata pues de crear alarmismos pero sí de tener los ojos bien abiertos.

  • Disponer de objetos valiosos o de abundante dinero cuya procedencia es desconocida para los padres y familiares.
  • Agresividad o falta de respeto continuado a las normas familiares y a miembros familiares. Esto puede verse también relacionado con las edades propias y el paso de la adolescencia, aunque también se debe observar con qué frecuencia se da y si existe una agresividad excesiva.
  • Ausencia de objetos valiosos. Esto puede estar muy relacionado con el consumo y la forma de financiarse dicho consumo.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

PATOLOGIA DUAL

Quan parlem de patologia dual en el camp de la salut mental, ens referim a la coexistència d’una malaltia mental amb una addicció.

Una persona amb trastorn mental pot realitzar un consum problemàtic de drogues, i les persones del seu entorn no identificar-les, ja que hi ha trastorns on les persones tenen dificultats per controlar impulsos, o es mostren més distrets o simplement es mostren rebels. Aquestes característiques podrien ser compartides tan en els trastorns mentals com en l’abús de substàncies.

És per això que ens hem de mostrar alerta quan també podem observar alguna d’aquestes pautes de conducta:

  • Problemes amb els diners.
  • Objectes de valor que desapareixen de casa.
  • Aparició de noves amistats.
  • Períodes llargs al wc.

A l’hora d’abordar aquest problema, possiblement s’haurà de confrontar a la persona, evitant l’acusació directa del consum, ja que la persona ho podria negar. Amb el que ens podríem centrar seria amb els problemes que el seu comportament provoca a l’harmonia familiar.

És molt important demanar ajuda de professionals per acabar d’abordar el problema correctament.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.





Atenció! Aquest lloc usa cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto