El llenguatge és el mitjà en què nosaltres ens expressem, i amb aquest és amb el que podem generar connotacions negatives entorn de les drogodependències i al consum de drogues. En la lluita contra l'estigma a les drogues hi podem fer front utilitzant un llenguatge adequat.

No totes les persones que realitzen consum de drogues presenten problemes amb aquestes, així com tampoc les persones que fan un ús recreatiu, casual o experimental estan exemptes de tenir-ne. És per això que quan volem expressar que no hi ha problema, parlarem de persones amb un ús NO problemàtic de drogues i no pas com a usuaris recreatius, casuals o experimentals en drogues.

Tenir una addicció a les drogues és una situació que no es tria, i molt sovint s’amaga degut a la connotació negativa que comporta. Generalment creada per la opinió social, que veu aquest problema com a quelcom que s’ha buscat. Quan ens referim a algú com a drogoaddicte, viciós, enganxat, heroïnòman, alcohòlic... posem èmfasi en la substància i no en la persona, criminalitzant-lo i no ajudant a poder fer front al problema. És per aquest motiu que ens referirem utilitzant la expressió persona amb dependència a les drogues, amb un ús problemàtic o perillós de les drogues.

L’expressió estar net, quan ens referim a una persona que ja no consumeix, porta implícit per una banda que realitzar consum de drogues sigui alguna cosa bruta i per l’altra deixa de banda el procés de deshabituació, com si el fet de fer front a una dependència a les drogues sigui deixar de consumir i prou. És per això que utilitzarem la expressió de persona que ha deixat de utilitzar drogues o persona en abstinència de drogues.

Utilitzarem la forma de trastorn de consum de drogues o ús problemàtic/perillós de drogues en contres de parlar de vici, aquesta paraula posa un altre cop l’accent en la droga i no en la persona, no es que hi hagi un vici que s’apodera de la persona, sinó que no a totes les persones les drogues els afecten de la mateixa manera.

I per últim el fet de referir-nos al problema de les drogues amb termes bèl·lics com: guerra contra les drogues, combatre/lluitar contra les drogues, torna a posar èmfasi en la substància i no en les persones. Les drogues han existit, existeixen  i existiran sempre, així que les persones faran ús d’elles o no i presentaran problemes o no segons les característiques de cada persona. És per aquest motiu que s’han d’utilitzar termes com fer front o respondre al problema de les drogues, que denoten acció i voluntat d’actuar segons calgui.