L'ésser humà té una triple dimensió: biològica, psicològica i social, i en l'adolescent es produeixen sobtadament canvis en les tres dimensions, el que causa el desconcert del mateix jove i de la seva família.

La veritat és que cada, jove, fill o adolescent és tot un món que hem de conèixer, i podem ajudar el nostre fill en aquesta etapa si tenim en compte les següents directrius:

• Els seus sentiments i emocions, el seu cos i les seves relacions socials.
• Romandre sempre oberts al diàleg de manera positiva, evitar acusacions o anticipar-nos a les seves frases, generalitzar, etc .
• Interessar-nos per mantenir-nos informats, a través de la comunicació amb els nostres fills, de com evolucionen els seus gustos i aficions, compartir amb ells, escoltar-los i mostrar interès.
• Ajudar-los i deixar-los créixer concedint progressivament més llibertat i més responsabilitats, sempre adequant-lo a la seva edat i grau de maduresa.
• Mostrar-nos flexibles en el que entenguem com a poc important, i ferms en el fonamental. Les normes a casa han de ser poques i clares i estar obertes a modificacions si fos necessari.
• Constància i paciència amb els nostres fills i per sobre de tot, respecte i afecte.