La decisió de consumir o no drogues, sovint es pren en certs espais, i acompanyat de certes persones (coneguts, amics…,) on consumir pot suposar una oportunitat per a passar-s’ho bé i/o sentir-se integrat.

Per decidir, com en tot, cal proveir-se d’un discurs crític, i sentir-se còmode envers l’opció personal. El missatge “No a les drogues” no és suficient, ni efectiu. Nosaltres no hi serem presents quan ells per si mateixos prenguin la decisió de consumir drogues.

Donar èmfasi al valor de l’abstinència (“em preocupa que consumeixis i preferiria que evitessis riscs innecessaris”) és compatible amb un respecte a la responsabilitat d’opció del jove (“sóc conscient que malgrat els meus desigs, ets tu qui decidiràs”), i amb això, proveir al fill d’informació creïble i recursos per proveir-li seguretat i disminuir els riscs (“per damunt de tot has de respectar els teus compromisos, donar prioritat allò que és important i útil per al teu futur... i si consumeixes: sigues prudent en el consum i moderat amb les teves festes, no prenguis altres drogues, i no oblidis que la teva felicitat i seguretat és el que més m’importa”).