LES HEPATITIS A i B:

La hepatitis és una inflamació del fetge, que poden tenir diferents causes:

• Malalties autoimmunes que ataquin al fetge
• Infeccions per virus (com hepatitis A, B o C) hepatitis C
• Dany per tòxics (alcohol, cocaïna, verins...)
• Medicaments (per exemple sobredosis paracetamol)

En aquest espai ens centrarem en les hepatitis víriques, en concret amb les de tipus A i B i en la manera en que es poden prevenir.

Actualment s’ha vist que, entre els usuaris injectors de drogues, hi ha hagut un repunt d’infeccions d’hepatitis tipus A i B, és a dir, de les causades per virus. Aquestes infeccions es podrien prevenir amb una vacunació de la anti-hepatitis A+ B.

Si al 1992 teníeu 12 anys i estàveu escolaritzats a Catalunya, en principi esteu vacunats amb la vacuna de la anti-hepatitis A+B; i tots els nascuts des del 2002 han sigut vacunats amb aquesta vacuna sistemàticament.

Avui dia, es recomana la vacunació a les persones no vacunades amb anterioritat en les quals es detectin factors o conductes que impliquin risc de contagi, tant per via sexual com parenteral (compartir estris per l’administració de droga), i a col·lectius professionals específics (com ara professionals sanitaris, manipuladors d’aliments, educadors de llars d’infants...)

Quins són els factors o conductes de risc de contagi:

• Relacions sexuals sense protecció
• Compartir estris per injectar-se droga, així com objectes d’higiene personal (raspall de dents, maquinetes d’afaitar, tallaungles...)
• Exposar-se a fluids biològics(femta, en cas d’hepatitis A) o amb sang (hepatitis B) sense protecció (guants)

En un sopar organitzat a la seu del Rotary Club Terrassa , a l’Hostal del Fum, es va Celebrar el 20è Premi Joves X Terrassa 20017 que va recaure ex aequo als projectes “Esplai Diari Tu Tries” del Centre de Lleure Tu Tries i a “ALBA JOVE” de l’Associació ALBA.

Clica per ampliar informació Projecte ALBAJOVE

Els finalistes El Grup de reforç educatiu de la Causa, Canpa Jove i el Grup de Joves La Fàbrica de Can Tusell

El projecte guanyador “ALBA Jove” és un servei d’atenció a adolescents i joves d’entre 13 i 24 anys que es troben en un inici de consum, que ja en tenen establert o que presenten conductes des-adaptatives que a curt o llarg termini poden derivar a un inici de consum, que viuen a Terrassa i rodalies (Rubí, Vacarisses, Matadepera…)  en veu de la representant d'ALBA, Ester Pèrez, va dir que:

“Pretenem oferir una atenció integral i directe que englobi activitats de prevenció i de tractament i actuacions d’inserció laboral i formatives”. “A la ciutat de Terrassa i rodalies no hi ha cap servei que ofereixi aquesta ateó especialitzada diària i actualment els centres escolars, centres de salut, famílies etc.. no saben on adreçar-se”. 

 

L’acte es va tancar amb unes paraules d’agraïment del mateix president i del representant de l’Ajuntament de Terrassa, el Sr. Noel Duque, regidor de Serveis Socials-Juventut i Lleure Infantil.

Finalment es va tancar l’acte amb el lliurament dels Premis per part del Joan Cadafalch, president del Rotary Club de Terrassa i del Mario Ferrer, ajudant del Governador del Districte 2202 als representants d’ambdues entitats guanyadores.

Doncs ja hi tornem a ser. Amb l'arribada del bon temps, els pares comencem a pensar en les llargues vacances escolars.

Què fer amb els més joves de casa es converteix en el tema de conversa amb altres pares, a la feina, amb els amics,… i això és així perquè realment ens preocupa. No només perquè els nois i noies estiguin entretinguts sinó perquè aquest temps de vacances és part fonamental del seu procés de maduració personal.

En general, els adolescents no saben ocupar el seu temps lliure. La seva tendència natural és a no fer res, o si més no, res actiu. Els agrada llevar-se tard, jeure al sofà, mirar la televisió, jugar a videojocs,…i són tres mesos de vacances!

Com podem contribuir els pares a que aquest temps d’estiu sigui un temps de creixement personal per a ells?

No podem oblidar que és durant les vacances quan molts joves s’inicien en el consum de l’alcohol i altres drogues. Aquest missatge no pretén ser alarmista sinó realista. La informació ens ha de preparar per poder prevenir els problemes.

Reprenem doncs el discurs anterior: que no saben ocupar el seu temps. Però quan ho fan és per anar de festa! Possiblement l’època de vacances posterior a la finalització́ dels estudis obligatoris sigui un punt d’inflexió́ en la transició́ de l’adolescència a la joventut. Tant pel que fa a l’inici i consolidació́ del sortir de festa i, en conseqüència, en el consum de drogues.

L’alcohol és, en aquestes edats,  la droga més consumida.

Quina és doncs la funció dels pares?

• Estar informat
• Promoure un temps de lleure actiu: amb activitats esportives, o si més no actives.
• Demanar la col·laboració en les tasques domèstiques. Ja no són nens i per tant, el canvi de rol ha de ser a tots els nivells
• Parlar, parlar i parlar amb els nostres fills. No es tracta de fer un interrogatori del què fan i amb qui però sí de comunicar-se
• Estar alerta

Encara som a temps de programar l'estiu. Fem-ho!

PER FESTES, SI REALITZEM ALGUN CONSUM,FEM-HO DE MANERA RESPONSABLE:

Com ja sabem durant les festes es poden arribar a fer molts excessos pel que fa al consum de drogues tan legals com il·legals, i realitzar barreges que ens poden portar a un “mal viatge”. Aquí teniu alguns consells per a realitzar un consum responsable per poder gaudir d'unes festes sense incidents.

• És important agafar els diners justos per no passar-nos de la ratlla i poder controlar el que consumim (planificar consum).
• Si bevem alcohol és important no fer-ho amb l’estómac buit, beure lentament i intercalar begudes sense alcohol (si pot ser aigua millor).
• Si la vostra intenció és consumir cocaïna, speed... (inhalades o “esnifades”)és important no compartir el rulo (així evitarem possibles infeccions com seria la hepatitis o el VIH).
• No agafar el cotxe sota els efectes de les drogues, per molt que ens pensem que controlem, la nostra capacitat de reacció està disminuïda.Està totalment prohibit beure alcohol en menors d’edat, així com facilitar-los  l’accés a ell.

I sobretot compte amb les barreges de substàncies:

ALCOHOL+COCAÏNA: La coca amaga la sensació de borratxera, però encara que no ho sentis, l’alcohol t’està fent efecte. La combinació d’aquestes substàncies et fa entrar en un cercle viciós que farà que consumeixis més de tot, i augmentar els riscos de cada substància, i de la teva butxaca. Corres el risc d’arribar a una intoxicació aguda o coma etílic.

ALCOHOL+CANNABIS: Junts potencien els efectes depressors en el sistema nerviós central. És més probable que tinguis una lipotímia o baixada de tensió (pàl·lida o blanca, mareig, suor freda...). Si et passa, deixa de fumar i de beure, seu en un lloc tranquil i veu aigua.

EXTASI+ALCOHOL: Juntes comporten més risc de deshidratació, la temperatura corporal et puja, pots tenir taquicàrdies... Si tot i així decideixes prendre èxtasi, beu petits glops d’aigua regularment, descansa a estones; racionalitza la pastilla d’èxtasi.

BEGUDA ENERGÈTICA+ALCOHOL: La cafeïna(principal component de les begudes energètiques) emmascara els símptomes de l’alcohol, cosa que pot comportar una reducció de la percepció de l’estat d’intoxicació i incrementar el risc de patir insomni, hipertensió, ansietat, deshidratació, convulsions, arítmia i trastorns cardíacs.

En l'àmbit de les drogodependències convivim amb un problema encobert: la dependència als fàrmacs, un fenomen que per la poca alarma social que crea, sovint ni es prevé, ni s'aborda. Existeixen medicaments que es prescriuen de forma habitual i que poden arribar a produir addicció. Els fàrmacs prescrits amb major risc de causar una addicció en els pacients són aquells que es recepten per tractar l'ansietat i l'insomni..

Les  persones que acostumen a desenvolupar addicció als fàrmacs són:

• Pacients consumidors d'altres substàncies (alcohol, cànnabis, heroïna, cocaïna, etc) que a més consumeixen tranquil·lizants.
• Pacients deprimits o amb trastorns de pànic als quals se'ls prescriuen dosis altes de benzodiacepinas o per espai ampli de temps i acaben per no poder prescindir d'elles i desenvolupant una addicció a les mateixes.
• Pacients als quals se'ls ha prescrit aquesta medicació per tractar l'insomni o l'ansietat i els quals, pel seu compte, augmenten la dosi abusant i generant una creixent addicció.

A Espanya, quan una persona presenta dificultat per dormir, ansietat, depressió o altres trastorns mentals, acudeix al seu centre de salut i el seu metge d'atenció primària s'encarrega de l'abordatge. Principalment, l'atenció rebuda consisteix en un tractament farmacològic i no s'ofereix tractament psicològic o psicoterapèutic. Si el tractament de l'Atenció Primària no funciona, llavors pot passar que el pacient sigui derivat a Psiquiatria i un cop més, s'afavoreix la medicalització en lloc de potenciar altres abordatges psicoterapèutics o d'índole psicosocial. Els medicaments més ingerits són ansiolítics (70%), i en menor mesura, antidepressius (17%).

Està clar que el medicament, de manera aïllat, no permet resoldre el trastorn de fons que genera el malestar. Cal potenciar el tractament psicoterapèutic en combinació amb el tractament farmacològic e identificar el problema existencial que indueix a la persona al malestar. Treballar per a prevenir el desenvolupament de trastorns per consum de sedants, hipnòtics i ansiolítics, reduir riscos i danys associats al consum abusiu de medicaments i ajudar a la persona a superar els problemes que l'han portat al consum de fàrmacs i al desenvolupament de trastorns del son, ansietat, depressió o altres malalties mentals.

El 64,5% dels familiars que ingereixen medicaments en l'actualitat reben supervisió del tractament farmacològic  amb regularitat el 51,6%, i de manera irregular el 12,9%. Sorprèn que hi hagi un 25,8% de familiars que no se sotmetin a aquesta revisió i un 9,7% de familiars que no saben o no volen donar resposta a aquesta qüestió.