Tipus Addiccions

QUE ÉS UNA ADDICCIÓ?

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació.

Es caracteritza per un conjunt de signes i símptomes, amb els que s'involucren factors biològics, genètics,psicològics i socials. És Una Malaltia progressiva i fatal,caracteritzada pels episodis continus de descontrol, distorsions del pensament i negació davant la malaltia.

Per poder parlar de dependència física i psicològica les persones presenten tres o més dels següents criteris en un període de 12 mesos:

  • Fort desig o necessitat de consumir la substància o realitzar la conducta (addició).
  • Dificultats per controlar el consum o conducta.
  • Síndrome d'abstinència en interrompre o reduir el consum (consisteix en diverses alteracions psíquiques. neguit, insomni, irritabilitat... i físiques: suors, tremolors, nàusees... que apareixen després d’unes quantes hores de no prendre la droga. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir-ne el consum).
  • Tolerància (el cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell, i per això no els percep. Quan això passa, la persona necessita cada vegada més quantitat de substància per tal de notar els efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites).
  • Abandonament progressiu d’interessos aliens a la conducta addictiva (augmentar el temps en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància o la conducta).
  • Persistència en l’ús de la substància o conducta encara que es percebeixin de manera clara els efectes perjudicials de l’addicció.

Patrons de consum o conducta:

  • Ús: el compromís amb la droga o conducta és baix. Es consumeix o realitza la conducta en moments puntuals. No existeix deteriorament laboral, social o familiar. El consumidor només busca un canvi de sensacions.
  • Abús: l’ús es fa de manera regular casi totes les setmanes i existeixen episodis d’intoxicació. La substància o la conducta va dirigint progressivament la vida, es presenta deteriorament acadèmic, laboral, social i familiar. L’estat d’ànim es canviant.
  • Addicció: la relació amb els amics i els familiars es trenca, apareixen dificultats acadèmiques i laborals. La búsqueda de la substància o la realització de la conducta es fa de manera compulsiva. És difícil l’abstinència de la substància o el parar de fer la conducta. Hi ha compromís orgànic. Hi ha conductes de risc: sexe sense protecció, ús de varies substàncies a la vegada, accidents automobilístics, fluctuació emocional, violència...

ADDICCIONS AMB SUBSTÀNCIA

Per explicar el què és una droga ho farem a través de la definició que fa Funes (1988) que defineix droga com: “qualsevol de les múltiples substàncies que l'home ha fet servir, fa servir o inventarà al llarg dels segles, amb capacitat per a modificar les funcions de l'organisme viu que tenen a veure amb la conducta, el seu judici, el seu comportament, la seva percepció o estat d'ànim”.

Les drogues es poden classificar segons 3 aspectes:

El primer seria segons el grau de dependència, aquesta classificació és poc precisa i arbitrària que en l'actualitat es troba força en desús, i es dividirien en:

  • Toves: només es genera dependència psicològica el consum de les quals no comporta patrons de comportament desadaptatius. Entre elles trobaríem el cànem (derivats de la marihuana o haixix) o cafeïna.
  • Dures: genera dependència física i psicològica. Entre elles trobaríem l'alcohol, la cocaïna, els opioides i derivats, barbitúrics, amfetamines…

Després també es poden dividir segons les restriccions legals establertes en cada estat particular respecte el consum, producció i venda de les diferents substancies. Així en la major part dels països occidentals les drogues es classifiquen segons la normativa legal de la següent manera:

  • Drogues legals: alcohol, tabac, psicofàrmacs, estimulants menors i altres substàncies (metadona…) sota prescripció mèdica.
  • Drogues il•legals: són totes aquelles que no formen part de l'apartat anterior i a les quals s'accedeix a través del mercat negre, com per exemple la metadona obtinguda fora de la via legal, cocaïna, heroïna, derivats del cànnabis…

I en tercer lloc es poden classificar segons com afecten al sistema nerviós central (SNC), i es dividirien en:

  • Depressores: inhibeixen el funcionament del SNC, alentint l'activitat nerviosa i el ritme de les funcions corporals; aquí trobaríem l'alcohol, opiacis i psicofàrmacs.
  • Estimulants: produeixen una activació del SNC, incrementant les funcions corporals; aquí trobaríem la nicotina, cafeïna, cocaïna, amfetamines…
  • Al•lucinògenes o pertorbadores: provocarien un estat de consciencia alterat, deformant la percepció i evocant imatges sensorials sense entrada sensorial; aquí trobaríem LSD, drogues de síntesi, mescalina…

 

ALCOHOL

ALCOHOL

Què és?
L’alcohol és la droga més consumida i acceptada a la nostra societat i una de les que més problemes socials i sanitaris genera (dependència, malalties digestives, malalties cardiovasculars, lesions derivades d’accidents de trànsit, absentisme laboral, etc.).

En funció del procés d’elaboració, les begudes alcohòliques es poden classificar en dos grups:

  • Begudes fermentades: s’obtenen a partir de la fermentació dels sucres que contenen algunes fruites (raïm, poma...) o cereals (com ara la civada). El vi, la sidra, el cava o la cervesa són begudes fermentades. La graduació d’aquesta mena de begudes va dels 5 als 15 graus (és a dir, contenen entre un 5% i un 15% d’alcohol pur).
  • Begudes destil•lades: s’obtenen sotmetent les begudes fermentades a un procés de destil•lació. En són exemples el whisky, la ginebra, el rom... La seva graduació és força més elevada que la de les begudes fermentades i oscil•la entre els 17 i els 45 graus (dit d’una altra manera: contenen entre un 17% i un 45% d’alcohol pur).

Després de consumir begudes alcohòliques, l’alcohol ingerit s’absorbeix ràpidament a través de les parets de l’estómac i de l’intestí prim, i és transportat per la sang a la resta d’òrgans i afecta així el cervell. Factors com ara l’edat, el pes, el gènere, la quantitat i la freqüència del consum, o algunes de les seves característiques (beure en dejú o després de menjar), poden modificar la intensitat i la durada dels efectes.

Efectes?
En dosis baixes, les begudes alcohòliques són estimulants i produeixen una certa eufòria i desinhibició. Malgrat aquest primer efecte, l'alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central i consumir-lo genera somnolència i relaxació. I afecta d’una manera important l’atenció i la coordinació. Això explica per què el consum d’alcohol incrementa de manera notable el risc de patir accidents de trànsit i laborals.

Els efectes varien segons la concentració d'alcohol a la sang:

  • A partir de 0,5 g/l d'alcohol a la sang: estat d'eufòria i disminució dels reflexos i l'agudesa visual.
  • A partir d'1 g/l: estat d'embriaguesa amb pèrdua de control.
  • A partir de 3 g/l: estat d'apatia.
  • A partir dels 4-5 g/l: coma.
  • A partir dels 5,5 g/l: mort.

La quantitat d'alcohol que hi ha a la sang depèn de diferents factors:

  • Pes: a les persones amb poc pes, l'alcohol els afecta més.
  • Sexe: amb la mateixa quantitat, té més efecte en la dona que en l'home.
  • Velocitat amb què es beu: com més de pressa, més efecte fa.
  • Menjar: si es consumeix mentre es menja, l'alcohol triga més a passar a la sang.

Com identificar un consum de risc en alcohol?
Segons l’Organització Mundial de la Salut el consum de risc seria qualsevol consum d’alcohol que incrementi el risc de la persona de patir conseqüències negatives (físiques, psicològiques o socials) a curt o llarg termini; encara que a l’actualitat no es percebin problemes mèdics, psicològics o socials associats a aquest consum.

Per tal d’ajudar a valorar de manera objectiva la quantitat de begudes alcohòliques que s’ingereix, s’ha definit l’anomenada Unitat de Beguda Estàndard (1 UBE= 10 grams d’alcohol pur), que fixa uns límits orientatius a partir dels quals es pot considerar que s’està fent un consum de risc d’alcohol.

Quadre orientatiu del que equival una beguda alcohòlica en UBE:
1 UBE
1 copa de vi o 1 cervesa o 1 cigaló (carajillo) o 1 xarrup (xupito)
2 UBE
1 copa conyac (licor) o 1 wisky o 1 combinat (cubata)

Quantitats que si es superen ja es consideren consum de risc:
UBE/DIA
UBE/SETMANA
UBE PER OCASIÓ

HOMES
Màxim 4
Màxim 28
Màxim 6

DONES
Màxim 2
Màxim 17
Màxim 5

Què es considera consum de risc?

  • La ingesta intensiva i puntual de 5 o + UBE’s principalment en cap de setmana o almenys una vegada al mes.
  • La ingesta en quantitats superiors als límits de manera regular o diària.
  • Quan existeixen problemes que es poden agreujar amb alcohol, siguin físics (hepatitis, gastritis, diabetis), psíquics (ansietat, depressió, falta memòria) o socials (conflictes familiars, baix rendiment laboral/acadèmic).
  • En circumstàncies amb contraindicacions: menors de 16 anys, embarassades, mares lactants, si s’ha de conduir, certs medicaments, maneig d’eines o maquinària).
  • Quan es necessita beure per relacionar-se amb altres o afrontar dificultats.

 

COCAÏNA

COCAÏNA

Què és?
És un principi actiu que s’obté a partir de les fulles de la coca (Erythroxylum coca), una planta originària d’algunes regions de l’Amèrica del Sud. En funció del procés d’elaboració, es pot presentar en dues formes: Com una pols blanca i cristal•lina coneguda com cocaïna. Conté clorhidrat de cocaïna i es consumeix principalment aspirant-la pel nas (esnifant-la), malgrat que alguns consumidors també s’injecten aquesta substància. En forma de base lliure (crack, basuco). S’acostuma a fumar i, en passar ràpidament al cervell des dels pulmons, provoca uns efectes més ràpids i intensos.

Efectes?
Els efectes que provoca a l’organisme a curt termini són:

  • Inhibició de la gana
  • Taquicàrdia i hipertensió
  • Sudoració
  • Contracció vasos sanguinis
  • Augment temperatura corporal
  • Dilatació pupil•les
  • Insomni

A llarg termini es poden presentar els següents efectes:

  • Perforació septe nasal
  • Patologies respiratòries
  • Risc elevat d’infart de miocardi i accident vasculocerebral
  • Inhibició del desig sexual, impotència, alteracions menstruals i infertilitat
  • Ideació paranoide (tenir la sensació que altres us volen fer mal o perjudicar-vos)
  • Depressió, ansietat

Si es consumeix alcohol i cocaïna de manera simultània, fan una interacció molt perillosa per l’organisme, ja que el fetge el transforma en etilè de cocaïna, i aquesta substància costa més d’eliminar de l’organisme i és més tòxica que la cocaïna i l’alcohol per separat.



HEROÏNA

HEROÏNA

Què és?
És un derivat sintètic de la morfina, una substància que s’extreu de l’opi. Coneguda també amb el nom de cavall, és una droga depressora del sistema nerviós central amb acció sedant i analgèsica. Es presenta generalment en forma de pols blanca o marró; els qui la consumeixen poden injectar-se-la, aspirar-la pel nas (esnifar-la) o inhalar-ne els vapors després d’escalfar-la amb l’ajut d’una flama (fer xinos).

Quins efectes te?
Els efectes d’aquesta substància són gairebé immediats. Es descriuen com una sensació d’eufòria, plaer i benestar general. El cos experimenta diverses alteracions: disminució de la freqüència cardíaca, baixada de la pressió i de la temperatura corporal, indiferència al dolor, canvis en l’agudesa visual i disminució de la sensació de gana.

Quins riscos?
El risc de desenvolupar dependència és molt alt i la interrupció del consum genera l’aparició de la síndrome d’abstinència, que es caracteritza per símptomes com ara ansietat i agitació, suors, febre, dolors musculars, calfreds, i altres. Un dels principals riscos associats al consum és que, si es comparteixen els estris de consum (xeringa, cassoleta, filtre...), es poden contagiar malalties infeccioses com ara les hepatitis víriques, la tuberculosi i el VIH/sida. D’altra banda, el risc de patir una sobredosi és molt alt, sobretot quan es consumeix la mateixa dosi després d’un període d’abstinència.



CANNABIS

CANNABIS

Què és?
Cannabis Sativa és una planta que conté més de 400 components químics,dels quals es coneixen almenys 60 cannabinoides que són únics de l'espècie. Els tres cannabinoides més importants, pels seus efectes psicoactius, són:

  • Delta-9-tetrahidrocannabinol (THC)
  • Cannabidiol (CBD)
  • Cannabinol (CBN)

El contingut de cannabinoides varia en funció de:

  • La part de la planta: La major concentració de cannabinoides es troba en els cabdells de la planta femenina i en les fulles, mentre que les concentracions són baixes en la tija, arrels i llavors
  • El tipus: Hi ha diferents genotips o varietats
  • El moment en que és recol•lectada

Presentacions pel seu consum:

  • Fulles seques i flors: També coneguts com a “cànnabis”, “herba”, “Maria”, entre d'altres
  • Resina de cànnabis: Secrecions premsades, de la planta, conegut com "haixix" o “xocolata”
  • Oli de cànnabis: Barreja resultant de la destil•lació o l'extracció dels ingredients actius de la planta

Habitualment es consumeix fumat (barrejat amb tabac o no) o directament, mitjançant vaporitzadors. També pot utilitzar oli o d’altres preparacions per via oral i tòpica. La potència del cànnabis ha anat augmentant progressivament en els últims anys. A aquest increment hi han contribuït les tècniques de cultiu i la selecció genètica de les variants més psicoactives, que han permès que es puguin trobar varietats que contenen fins a un 20% o més de THC.

  • Marihuana: 1-5% de THC
  • Haixix: 15-50% de THC
  • Oli: 25-50% de THC

Efectes?
Els efectes són molt variables entre persones i depenen de diferents factors com:

  • Dosi
  • Contingut de THC
  • Proporció THC / CBD
  • Forma d'administració
  • Aspectes individuals com la personalitat, les expectatives i experiència prèvies i el context en què es consumeix

El consum de cànnabis produeix generalment un efecte bifàsic:

    Fase inicial d’estimulació:
  • Eufòria i benestar. Agudització de les percepcions visuals, auditives i tàctils, així com una lleugera distorsió de l'espai i temps. Riure fàcil, loquacitat i augment de la gana. Ansietat.
    Fase posterior on predomina la sedació:
  • Relaxació, somnolència, son.
    En paral•lel aquest efectes, es produeix:
  • Alteració de la memòria recent, dificultat en la concentració, disminució de l'atenció i coordinació motora.

Quins riscos existeixen?
El consum de cànnabis pot ocasionar pànic, paranoia, sequedat de boca, problemes respiratoris, nerviosisme i augment de la freqüència cardíaca. També pot produir reducció de la capacitat de concentració, cansament i confusió.

És important tenir en compte aquets efectes, sobretot si hem de realitzar tasques que precisin de la nostra atenció i concentració (per exemple si s’ha de treballar o estudiar).

Si es barregen amb altres substàncies s’han de tenir en compte les interaccions que es poden arribar a produir:

  • Amb l’alcohol: pot augmentar el risc de patir lipotímies i vòmits
  • Amb estimulants: pot tenir efectes al metabolisme i a la tensió arterial
  • Amb els al•lucinògens: pot potenciar els efectes, la combinació pot portar a una experiència massa intensa i podria resultar desagradable



DROGUES DE DISSENY O DE SÍNTESI

DROGUES DE DISSENY O DE SÍNTESI

Què són?
Les pastilles o drogues de disseny –també anomenades drogues de síntesi– són substàncies psicoactives, estimulants i al•lucinògenes, sintetitzades a laboratoris clandestins, sense seguir cap normativa i sense gens de control sobre la composició real. Per tant, no pots saber mai del cert què és ni tampoc quins efectes et causarà. A més, una pastilla aparentment idèntica a una altra pot contenir substàncies i concentracions diferents.

De quines menes n'hi ha?
N'hi ha de diferents, però la més coneguda és l'MDMA o èxtasi, d'efecte estimulant i lleugerament al•lucinogen. La majoria de les pastilles contenen com a principis actius uns altres derivats amfetamínics emparentats químicament i farmacològicament, com l'MDEA, MDA o MBDB. Pirules, xufles, pastis, pastilla de l'amor, Eva... Els noms que reben al carrer són variats, com els colors, el pes i les formes de presentació, generalment atractives.

Quins efectes tenen?
Els efectes varien segons la mena de pastilla i la composició:

  • Pots sentir-te ple d’energia, més alegre i més connectat amb la gent
  • Més sensibilitat en els sentits de la percepció (tacte, vista)
  • El cor et batega més ràpid
  • Dilatació de les pupil•les
  • Pressió a la mandíbula
  • Augment de la temperatura amb increment de la set i pèrdua de gana
  • Desconnexió de la realitat i possibilitat de no recordar que has fet
  • Efectes no desitjats: nàusees, vòmits o esgarrifances
  • Quan els efectes passen arriba la devallada (bajón): esgotament, mal humor, mal de cap... pot durar uns quants dies

Quins riscos hi ha?
Un dels efectes més temuts d'aquestes pastilles és el cop de calor o fogot, que és una pujada de la temperatura del cos que pot arribar a causar la mort. Els primers símptomes del cop de calor són el mareig, les rampes musculars o l'esgotament. Hi ha persones més susceptibles de tenir-ne, encara que beguin aigua sovint.

El consum de drogues de disseny també pot causar crisis d'angoixa i, si tens antecedents de malalties mentals, et pot dur a depressions i trastorns paranoics.

A més a més, hi ha hagut casos d'insuficiència cardíaca i hepàtica i d'infarts cerebrals pel consum d'aquestes drogues.

Segons alguns estudis, un consum continuat de pastilles pot crear dependència psicològica i tolerància, és a dir, la necessitat de prendre'n cada vegada més per obtenir-ne els mateixos efectes. A més a més, molts consumidors habituals, que prenen drogues de disseny sobretot el cap de setmana, solen experimentar un estat de depressió i esgotament de dilluns a dijous, que es pot considerada com a síndrome d'abstinència.



PSICOFARMACS

PSICOFARMACS

Què són?
Són medicaments que s’utilitzen per tal de reduir l’ansietat (ansiolítics) o per induir el son (hipnòtics), com ara les benzodiazepines.

Efectes?
En línies generals, depenent del fàrmac i de la dosi poden actuar com ansiolítics (disminuint el nivell d’ansietat o controlant una crisi d’angoixa, per exemple) o com a hipnòtics (quan s’administren abans d’anar a dormir).

Alguns d’aquests fàrmacs també es poden utilitzar per a altres problemes mèdics com les contractures musculars o l’epilèpsia.

Riscos?
El consum d'ansiolítics i/o hipnòtics a dosis més altes del que la persona necessita pot provocar somnolència, dèficits de memòria o manca de coordinació motora.

En dosis molt elevades, sobretot si es combinen amb altres depressors del sistema nerviós com per exemple l'alcohol, aquests fàrmacs poden provocar una disminució greu de la capacitat de reacció, reducció en el ritme de la respiració (depressió respiratòria) i, fins i tot, en alguns casos induir un estat de coma o la mort.

El consum sense control mèdic durant un temps prolongat pot induir l'aparició de tolerància als efectes (pèrdua d'eficàcia) i de dependència. Per això, si s'interromp el consum o es redueix la dosi bruscament després d'una utilització prolongada, poden aparèixer símptomes d'abstinència que poden ser greus en funció, entre d'altres factors, de la dosi i del temps que s'hagi estat consumint el fàrmac.

Recordeu que aquests medicaments us poden ajudar a trobar-vos millor però és necessari fer-ne ús amb control mèdic, i no barrejar-los amb begudes alcohòliques o medicaments depressors del sistema nerviós (com ara alguns analgèsics o antial•lèrgics), ja que se'n potencien els efectes.


ADDICCIONS SENSE SUBSTÀNCIA

 

JOC PATOLÒGIC

JOC PATOLÒGIC

Comportament de joc desadaptatiu, persistent i recurrent que implica preocupació, mal ús dels diners, fracàs en el control del impuls de jugar, impossibilitat d’aturar el joc malgrat les pèrdues, irritabilitat, actes delictius per tenir diners per continuar amb el joc, pèrdua de relacions familiars, laborals i/o socials. La immediatesa de la recompensa i la falsa sensació de control fomenten l’addicció.

La ludopatia o joc patològic es considera un problema psicològic, en el qual la persona afectada és incapaç de reprimir l'impuls o desig per jugar. Afecta diversos aspectes de la vida (personal, familiar, laboral, social i econòmica), i com a addicció que és, presenta molts aspectes semblants a la dependència a drogues. De fet, la ludopatia comparteix amb les addiccions a substàncies els fenòmens de Tolerància , Dependència, Craving i Síndrome d'Abstinència.

Des de l’Associació ALBA, ens sembla important parlar-ne perquè ens dediquem al tractament de les addiccions en conjunt i també perquè la ludopatia apareix força sovint associada a les persones consumidores de droga com a problemàtica secundària.

Sovint, és un familiar o persona propera que detecta canvis en l’estat d'ànim que alerten (irritabilitat, mal humor, poca tolerància, preocupació intensa, ansietat, insomni, etc.). I com la resta d’addiccions, sol començar a ser un ús recreatiu per a convertir-se progressivament en compulsiu.

El comportament de joc desadaptatiu serà caracteritzat almenys per cinc o més dels següents criteris (Associació Americana de Psiquiatria):

  • Preocupació pel joc ( per reviure experiències passades de joc, compensar avantatges entre competidors o planificar la pròxima aventura, o pensar formes d'aconseguir diners amb què jugar)
  • Necessitat de jugar amb quantitats creixents de diners per aconseguir el grau d'excitació desitjat
  • Fracàs repetit dels esforços per controlar, interrompre o aturar el joc. Inquietud o irritabilitat quan s'intenta interrompre o aturar el joc
  • El joc s'utilitza com a estratègia per escapar dels problemes o per alleujar la disfòria (sentiments de desesperança, culpa, ansietat, depressió)
  • Després de perdre diners en el joc, es torna un altre dia per intentar recuperar-lo
  • S'enganya als membres de la família, terapeutes o altres persones per amagar el grau d'implicació amb el joc
  • Es cometen actes il•legals, com falsificació, frau, robatori o abús de confiança per finançar el joc
  • S'han arriscat o perdut relacions interpersonals significatives, treball, parella i oportunitats educatives o professionals a causa del joc

Com en qualsevol altra addicció, el tractament de la ludopatia requereix treballar els factors de risc (no saber organitzar els diners, impulsivitat, buscar la immediatesa ..) i reforçar els factors de protecció (autocontrol, alternatives d’oci, estratègies d’afrontament, autoconeixement, gestió de les emocions..).



SEXE

SEXE

Comportament sexual compulsiu caracteritzat per relacions sexuals freqüentes, abús de material eròtic, masturbació compulsiva i impossibilitat de la persona per reduir i/o eliminar aquesta conducta.



NOVES TECNOLOGIES

NOVES TECNOLOGIES

Patró abusiu de connexió a les TIC’s que interfereix amb la rutina diària de la persona. Pot provocar privació de la son, aïllament, habilitats socials deficitàries i pensaments obsessius relacionats amb les noves tecnologies.

Vivim un temps en que sembla irremeiable l'augment de l'ús de les noves tecnologies: telefonia mòbil, videojocs, ordinador, Internet, xats, etc ,ens fan la vida més còmoda, però un mal ús d'aquesta tecnologia pot derivar en addicció.

Podríem dir que hi ha persones que potencialment podrien fer-ne un mal ús o dedica’ls-hi un temps excessiu. Aquest tipus de conductes tenen en comú que resulten agradables en la primera etapa, però després no poden ser controlades per la persona. Igual que passa amb altres addiccions, la persona acabarà fent aquesta conducta no tant per divertir-se, sinó per reduir el nivell d'ansietat que els produeix el fet de no realitzar-la.

Davant la pregunta de si les noves tecnologies són un risc potencial per provocar addiccions podríem dir que aquestes tecnologies no generen, per si mateixes, l'addicció. Les persones amb determinats problemes previs són les que més recorren a elles i fan un ús indegut.

És, en definitiva, l'addicció, la que els impedeix desenvolupar les seves habilitats socials en la vida real, els fa hipersensibles als judicis dels altres i augmenta la seva inseguretat. A partir d'aquí es desenvolupa una tendència a l'aïllament, es trenquen les relacions socials, apareix el fracàs escolar i l'agressivitat dirigida contra els propis membres de la família.

Les noves tecnologies han obert un camp de amplíssimes possibilitats a tots els nivells, la majoria positives. No obstant això, comporten també riscos. El problema no resideix en la tecnologia sinó en l'ús que fan les persones d'ella.



COMPRES


COMPRES

Patró de compra compulsiva on la persona perd el control de la seva conducta adquirint objectes innecessaris i/o comprant una quantitat excessiva . Pot ocasionar endeutament a la persona que pateix aquesta malaltia, i de forma secundaria a tot el nucli familiar. El cicle d’aquest patró té el seu inici en una situació de conflicte que actua com a desencadenant per evadir una sensació de buidesa en la persona que oculta amb l’eufòria i gratificació produïda per les compres i tornant-se en sentiments de culpa que a la vegada disparen el patró des de l’inici.



MENJAR

MENJAR

Ingesta hipercalòrica excessiva en un petit espai de temps de forma recurrent. Aquesta ingesta és precedida per un sentiment negatiu que desencadena amb una sensació de plaer, generant finalment culpa.

 





Atenció! Aquest lloc usa cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto