QUÈ ÉS UN COP DE CALOR?

Un cop de calor és una pujada sobtada de la temperatura corporal i que es manté més de 10 minuts. Pot ser deguda a varies causes:

• Febre.
• Deshidratació.
• Consum de drogues (èxtasi). (consulta sobre mdma i cop de calor)
• Augment de la temperatura ambiental.
• Disminució sudoració.
• Exercici físic

Els signes de cop de calor inclouen:

• Sudoració intensa que s'atura al cap de poc.
• Augment de la temperatura corporal. Una temperatura de 40º C és sovint un signe important.
• Pell seca, calenta i enrogida.
• Augment de la set
• Un ritme cardíac ràpid.
• Respiració ràpida (hiperventilació).
• Sequedat a la boca i els ulls.
• Mal de cap, rampes musculars.
• Tenir son.
• Confusió, dificultat per respirar i vòmits.
• Coma (no despertar en tocar-los o apropant-los una flama).

Què fer davant un cop de calor:

• Posar a la persona en un lloc fresc i si pot ser amb ombra.
• Després em de baixar-li la temperatura corporal, aplicant-li compreses humides i fresques als canells i clatell.
• Si està conscient donar-li aigua
• Si està inconscient posar-lo en posició lateral i avisar al 112.
• Què podem fer per prevenir-lo?
• Prendre el sol de forma moderada.
• Evitar preses perllongades de sol, sobretot en les hores de màxima intensitat entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda.
• Exposar-se al sol de forma progressiva, començant amb poc temps d'exposició i augmentant de forma progressiva.
• Adoptar mesures de protecció, buscant espais d'ombra, utilitzant roba de cotó, barrets, ulleres de sol, que protegeixin de les radiacions ultravioleta A/B i utilitzar fotoprotectors adequats a cada tipus de pell.
• Ingerir líquid abundant i freqüent, preferentment aigua.
• L'alcohol afavoreix  la deshidratació, en dies de molta calor evitar el seu consum.

En aquesta 9è edició del Torneig Hockey Solidari la nostra Associació va ser una de les entitats escollides, amb el projecte per a adolescents i joves.

Espectacular la resposta dels esportistes, dels organitzadors, voluntaris... de la gent que avui hem celebrat aquesta gran festa de l'esport i la solidaritat, binomi que només pot sortir de gent sana i amb una gran cor. Des de l'Associació volem donar sincerament les gràcies per tant bona acollida en el nostre primer Torneig Hockey Solidari. Enhorabona al Club Egara per aquesta generosa iniciativa.

mira les fotos del torneig

En els últims anys s'ha observat un augment de la demanda de tractament per part de la població femenina. És interessant reflexionar  sobre per a què consumeixen les dones i quins elements diferenciadors es posen de manifest davant del consum de la població masculina.

Els factors de risc que poden predisposar la dona al consum de substàncies estan molt relacionats amb l’aspecte emocional i afectiu. Els més comuns que poden posar a la dona en risc de consumir substàncies addictives hi ha:

• El treball domèstic quan aquest és assumit com a una obligació i no com a una opció personal, fet que limita a la dona la possibilitat de desenvolupar-se en altres aspectes de la seva vida. En canvi, el treball extradomèstic remunerat esdevé un factor de protecció per a la dona, sobretot quan aquestes troben en aquesta activitat una satisfacció.
• Els conflictes continus amb la parella (discussions, violència domèstica…)
• La situació familiar (separació, divorci, problemes econòmics…)
• L’absència de xarxes de suport (amics/amigues, família, treball, etc.)
• La síndrome del niu buit, l’allunyament dels fills i filles de la llar…
• L’estrès, producte d’un món en canvi, en el qual la dona assumeix nous papers sense comptar, en molts casos, amb el suport social necessari
• Les relacions sexuals no satisfactòries
• L’ús inadequat del temps lliure i de l’oci
• La manca de possibilitats per estudiar o treballar i la pressió de la parella perquè no treballi
• El fracàs escolar, el desarrelament laboral, la insatisfacció personal, la vulnerabilitat social…
• La manca d’informació sobre els efectes i les conseqüències del consum de drogues.
• L’assetjament o abús sexual: moltes dones que consumeixen drogues manifesten haver estat víctimes d’assetjament o abús sexual, incloent-hi les violacions per part d’un familiar proper. Ingereixen drogues molt probablement com un mecanisme de defensa, com també moltes d’aquestes s’automediquen per alleujar els sentiments d’ansietat, culpa, por i còlera que són resultat de la violència.

En el cas de les dones adultes amb problemes d'addiccions, a la percepció de fracàs en l'àmbit personal, familiar i social, s'uneix la por i/o la vivència de l'estigmatització a la qual es veuen sotmeses pel seu incompliment dels estereotips culturals de gènere: "ser mare, filla i esposa exemplar". Aquest "retret social" internalitzat, és una de les causes per les quals les dones tendeixen a viure de forma oculta la seva addicció, negar la seva existència i dilatar la seva petició d'ajuda. A tot l'anterior, se sumen les dificultats d'accés al tractament lligades a les càrregues familiars, sobretot en famílies monoparentals amb fills menors a càrrec.

Els que ens dediquem a les addiccions és important que incorporarem la perspectiva de gènere en els tractaments i que els ajustem per a que siguin eficients, a les característiques de la població femenina.