Quan ingerim alcohol, passa al sistema digestiu, d’aquí va a la sang i de la sang al cervell, on es generen els efectes; posteriorment passa pel fetge on es metabolitza (digereix) i es perd l’efecte de l’alcohol. Els medicaments fan el mateix procés, passen del tub digestiu a la sang i d’aquí als òrgans en els quals tenen el seu efecte.

L’alcohol etílic pot variar de manera important l’efecte dels fàrmacs, i ho fa de manera diferent si el consum és agut (ocasional) o crònic (mantingut).

Quan ingerim les dues substàncies simultàniament i són digerits pels mateixos enzims fan que hi hagi una major concentració de les dues substàncies i que costi més d’eliminar-los, això passa quan hi ha un consum agut, és a dir, puntual. Quan el consum és crònic passa tot el contrari, l’alcohol pres d’una manera més habitual produeix que el cos s’hagi adaptat a fabricar més enzims, el que provoca que alguns medicaments es metabolitzin ràpidament i perdin l’efecte més ràpid.

• Alcohol + paracetamol(gelocatil^®): les dues substàncies per separat tenen el risc d’augmentar la toxicitat al fetge, si les ajuntem és multiplica el risc de dany al fetge i de dany renal.
• Alcohol + ibuprofè (espidifen^®): si hi ha un consum crònic de les dues substàncies pot augmentar el risc de lesió gastrointestinal, en canvi si el consum de les dues substàncies és puntual, l’efecte de l’ibuprofè serà inferior.
• Alcohol + antibiòtic: el consum d’alcohol pot interferir en el metabolisme dels antibiòtics i poden fer que perdin una mica la seva eficàcia. Amb els següents antibiòtics si que el consum d’alcohol esta molt contraindicat, la cefalosporina cefotetan, cefalosporina ceftriaxona i metronidazol poden provocar efecte antabús (nàusees, envermelliment de la pell, mal de cap, dificultat de respirar).
• Anticoagulants orals (sintrom^®): una ingesta aguda d’alcohol juntament amb anticoagulants provocaria una mala eliminació del fàrmac, podent donar lloc a hemorràgies; per altra banda si el consum d’alcohol és crònic, el tractament seria ineficaç.
• Antidepressius, ansiolítics, analgèsics opiacis, antihistamínics: aquests medicaments actuen a nivell cerebral disminuint l’activitat del cervell, de la mateixa manera que actua l’alcohol, així si es consumeixen a la vegada es potencia l’efecte depressor i hi ha perill de somnolència, mareig, pèrdua de consciència i coma.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

A Espanya es produeixen molts suïcidis, dels quals el 90 % de les persones que se suïcida "pot patir algun tipus de trastorn". Això se sap per les 'autòpsies psicològiques', que consisteixen en treballar amb els familiars per intentar reconstruir que li passava al pacient i per què arribo a realitzar aquest acte.

Els trastorns de d’humor són presents en un 48% dels suïcidis però la segona causa més important és el trastorn per abús de substàncies, present en un 19%, segons indiquen els experts. La qual cosa s'incrementa el risc de suïcidi amb la presència del policonsum, de l'ús de drogues, i es dispara amb la comorbiditat, és a dir, amb la presència d'un trastorn psiquiàtric que coexisteix amb un consum de substàncies.

L'efecte del consum a mig-llarg termini genera; impulsivitat, afectació social, depressió, desesperança, etcètera i tot això incrementa el risc de suïcidi de manera que “sí hi ha una relació entre el consum i el suïcidi", en aquest sentit, els joves presenten "un major risc de suïcidi si consumeixen substàncies.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

El consum excessiu d’alcohol està relacionat amb un factor de risc per a desenvolupar una demència precoç, segons un estudi realitzat a França.

Les demències afecten al 6.4% de la població major de 65 anys i produeixen un deteriorament greu i progressiu de les capacitats cognitives i funcionals de les persones que les condueixen a la mort.

La demència és un trastorn que es podria prevenir o enrederir l’aparició amb l’adquisició d’hàbits saludables; com ara seria fer exercici regularment, no fumar, portar una vida activa i evitar el consum d’alcohol.

L’etanol té un efecte tòxic en el cervell que comporta a un dany funcional i estructural a llarg termini. Fins i tot pot arribar a desenvolupar encefalopatia hepàtica (demència alcohòlica) produïda per un excés d’amoni en la sang causada pel dany al fetge.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu alguna sugerència, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

Les drogues que s’obtenen en el mercat negre poden presentar adulteració en la seva composició. És a dir, que afegeixen altres substàncies per obtenir més quantitat i així obtenir més benefici econòmic a qui la ven.

Normalment les substàncies s’adulteren amb altres substàncies que costen pocs diners i que no ocasionen danys a les persones. Però en algunes ocasions s’han trobat substàncies més perilloses, que el que feien era potenciar l’efecte d’aquelles substàncies adulterades, provocant efectes no desitjats o adversos i fins i tot alguna sobredosi. En alguns casos ni tan sols hi havia la substància que havien comprat.

De cara a reduir els efectes no desitjats és important analitzar el que comprem, per saber què és el que consumirem i que ens assessorin de quina és la millor manera de prendre’ns-ho; per així evitar augmentar els riscos de sobredosis o els “mals viatges”.

A continuació us deixem uns enllaços per a poder ampliar la informació:

http://www.pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasAlerta/pdf/ALERTA_DERIVADOS_FENTANILO_CONSUMIDORES_HEROINA_29052018_def.pdf

http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/noticies/actualitat/arxiu/EC_informes_cat_24.07.17.pdf

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Els Trastorns de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal es denominen a una sèrie d’afectacions que una persona pot tenir si la mare ha begut alcohol durant l’embaràs. Aquestes alteracions poden incloure discapacitats físiques i cognitives, així com problemes de conducta i d’aprenentatge, i, sovint, es poden donar diverses afectacions alhora.

Hi ha una relació directa entre consum d’alcohol durant l’embaràs i efectes adversos en la gestació i en el desenvolupament fetal i del nadó. Els nounats que hi hagin estat exposats poden tenir més risc de patir:

• Síndrome d’abstinència.
• Mort sobtada del lactant.
• Infeccions.
• Defectes congènits.
• Problemes d’aprenentatge i comportament.
• I, també, de presentar trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF).

Aquest risc augmenta en funció de la dosi, el moment del consum (sobretot si es fa en els primers tres mesos de la gestació), la freqüència de consum i la durada de l’exposició a l’alcohol, la susceptibilitat biològica individual i els factors genètics i ambientals, com poden ser l’edat o la nutrició materna.

Associació ALBA

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)