Lluis Puig

Lluis Puig

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

XARXES SOCIALS, ADOLESCENTS I ALCOHOL

El consum d'alcohol és una de les grans problemàtiques actualment a escala mundial. És una droga que presenta un lloc important en el temps lliure i l'oci en l'àmbit general, però especialment en els joves. El consum d'alcohol a Espanya acostuma a iniciar-se al voltant dels 13 anys, on el 75,1% dels adolescents d'entre 14-18 anys ha consumit alcohol alguna vegada en la seva vida segons informa el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

A la vegada que disminueix l'edat d'inici de consum d'alcohol, també ho fa l'edat d'ús de les xarxes socials. Encara i estar estipulada l'edat mínima de 14 anys a Espanya per tenir accés a les xarxes socials, moltes vegades en aquestes aplicacions no s'estudien si les persones usuàries compleixen aquest requisit, exposant a aquests menors els continguts de milions d'usuaris.
 
A Espanya els nens comencen a donar un ús a internet regularment al voltant dels set anys, establint, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, que els deu anys un de cada quatre nens tenen un telèfon mòbil, número que creix a mesura que també creixen els nens. En aquest cas es parla de tenir un dispositiu propi, ja que cada cop és més comú que els nens petits accedeixin a internet amb els mòbils dels pares.


Segons diferents estudis, el 40% dels adolescents entre 9 i 13 anys tenen un perfil propi com a mínim en una xarxa social, apareixent inclús la preocupant dada de què el 4% dels nens espanyols d'entre 5 i 8 anys utilitza Instagram. Aquestes xarxes socials ocupen un paper cada cop més important en la socialització dels adolescents. Els consumidors més joves estan desenvolupant la seva personalitat i identitat, i es troben en una recerca constant de sensacions i experiències, element que, juntament amb l'inici de la presa de decisions per si mateixos, presenten un risc de consum exploratori de la substància (Navarro-Oliva, et al., 2016).

Aquests joves estan exposats contínuament a perfils d'altres usuaris on es mostra l'ús d'alcohol en l'oci dels joves. Segons diversos estudis realitzats als Estats Units, es mostra que l'ús de Facebook s'ha identificat com un factor de risc o com un estímul per l'increment del consum d'alcohol en adolescents, evidenciant que d'entre el 56% al 90% dels perfils de Facebook dels adolescents mostren continguts relacionats al consum d'alcohol (Egan, Moreno, 2011;. Glassman, 2012; Moreno, Christakis, Egan, Brockman, Becker, 2012; Moreno, Grant, Kacvinsky, Egan, Fleming, 2012; Beullens, Schepers, 2013; Founier, Clarke, 2011. Citat per Navarro-Oliva, et al., 2016).

La problemàtica resideix en el fet que, els joves, a part d'estar exposats al contingut dels seus grups d'iguals, també reben aquests estímuls per part de les figures públiques. No només es tracta de Facebook, sinó que trobem aquests perfils tant a Facebook, Instagram, Youtube, TikTok i moltes més xarxes, les quals col·leccionen milions de seguidors. Ja sigui la figura dels nous influencers, creadors de contingut o bé persones admirades en l'àmbit social com poden cantants, actors, actrius, escriptors o qualsevol personatge públic, mostren un consum d'alcohol que és vist pels joves. A més, publiciten en molts dels casos begudes alcohòliques al seu públic a partir de les col·laboracions amb les marques, proporcionant als joves la imatge de què aquelles persones a les quals admiren i prenen exemple, estableixen una opinió correcta i promocionen l'ús de l'alcohol.

És per això que cal tenir referents positius en les xarxes socials, i alhora promoure un bon ús de les noves tecnologies, fent una supervisió d'aquest ús si és necessari.

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

Dia mundial de la Salut

 El 7 d'abril és el Dia mundial de la Salut, i en la pandèmia que actualment estem vivint es fan més que clares les desigualtats que hi ha al voltant de l'accés a una salut universal i de qualitat.

Algunes persones poden portar una vida més saludable i tenir millor accés als serveis de salut, i això només és degut per les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. La població que s'ha vist més afectada per la Covid-19 han sigut les comunitats més vulnerables.

Hi ha determinants que depenen d'un mateix, però n'hi ha altres que els tenim depenent d'on naixem i és per això que aquest any l'OMS presenta una campanya sota el lema: "Construir un món més just i saludable", on es demanen als líders mundials que aquesta situació a part d'injusta és evitable, i que s'hauria de garantir a tota la població unes condicions de vida i treball que afavoreixin el manteniment de la salut.

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

ACTIVITAT FÍSICA

 

El 6 d'abril se celebra el dia mundial de l'activitat física, amb aquest dia es vol donar èmfasi a la importància que té l'activitat física en el dia a dia de les persones i s'ha demostrat que en el procés de recuperació de les persones amb consum problemàtic de drogues, és una part important del tractament.

La realització d'algun esport o el fet de portar una vida activa ens aporta, entre altres coses, la segregació d'endorfines, les quals estan molt vinculades amb la sensació de benestar. L'exercici físic regular i controlat és una pràctica que permet disminuir el nivell d'ansietat i produeix una millora en l'estat d'ànim.

Hi ha un esport per a cada persona, i quan pensem a fer exercici ens hauríem de plantejar si aquell tipus d'esport és adient per la nostra condició física i per la nostra butxaca, quant temps li podríem dedicar i marcar uns dies concrets per a realitzar-la per tal d'iniciar una rutina nova.

És molt important la constància i anar pujant la intensitat de mica en mica, ja que facilitarà que no ens lesionem i que no tinguem tanta frustració per no poder assolir objectius que no estan al nostre abast.

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

DROGUES I SALUT BUCODENTAL

 

El consum de drogues comporta problemes greus de salut , i entre aquests hi ha els de la cavitat oral. Aquests problemes variaran en funció de la substància, la dosi, el temps que fa que es consumeix, la freqüència de consum, tot això sumat a les característiques individuals de cadascú.

Les alteracions més comunes són:

  • Bruxisme (fricció involuntària dents)
  • Càries dentals
  • Malalties periodentals (gingivitis, periodontitis)
  • Erosió de l’esmalt
  • Leucoplàsia (lesió blanquinosa, precancerosa)
  • Càncer orofaringi
  • Necrosi del paladar
  • Sensibilitat dental
  • Xerestomia (sequedat bocal)

És recomanable que totes les persones es fessin revisions anuals al dentista i mantenir uns hàbits adequats (raspallat després àpats, i donar més importància al raspallat nocturn), en el cas de persones consumidores aquestes cures haurien d’incrementar; hàbit que costa de portar a terme en persones que realitzen un consum problemàtic, ja que acostuma ha haver-hi un abandonament de les cures personals que agreugen l’aparició de complicacions bucodentals.

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.

MUJERES FRENTE A LA JUSTICIA Y A CONDUCTAS ADICTIVAS.

Las mujeres representan un 8 % de la población penitenciaria y otro 8 % de la población que cumple medidas penales alternativas. Una minoría que se confronta a las realidades siguientes:
  • Escasez de prisiones en todo el territorio nacional que conlleva a un cumplimiento de condena alejado del entorno.
  • Ubicación en centros penitenciarios mixtos para evitar el desarraigo, lo que obliga a reunir todas las mujeres en un mismo modulo, disminuyendo así las posibilidades de clasificación y distribución por problemáticas.
  • Dificultad de acceso a ciertos programas educativos y terapéuticos por la convivencia en espacios mixtos que reactualizan violencias machistas vividas.
  • Falta de recursos para internas madres y de profesionales específicos, como ginecología.
  • Propuestas para la reinserción o para medidas penales alternativas estereotipadas por el género: trabajos de limpieza, de cuidado, etc.

Realidades que multiplican las barreras causadas por el género para las mujeres que presentan además conductas adictivas:

  • Múltiples estigmas y consecuencias que generan miedo a verbalizar sus problemáticas adictivas y pedir ayuda.
  • Normalización de estos estigmas y del castigo, con consecuencias en la autoestima y el auto concepto: impacto en la percepción de posibilidades, de roles a nivel personal, social, familiar; dificultad para detectar nuevas situaciones de violencias vividas.
  • Expectativas sociales que dificultan el ejercicio de roles familiares y sociales, y falta o pérdida del soporte emocional externo.

Como respuesta a estas discriminaciones, el sector social apuesta por la formación de profesionales y por aumentar medios para trabajar con y desde las variables por género.

T. 93 731 48 45 

info@aalba.org

Pl. Doctor Robert, 1 • 08221 Terrassa (veure mapa)

Si teniu algun suggeriment, pregunta o tema a consultar, envieu-nos un correu i farem un Estímul.





Atenció! Aquest lloc usa cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto